LAS CARTAS DE ULPIANO

Ulpiano Alonso va arribar en 1925 amb la seua família a Port de Sagunt per a treballar en la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, procedia de Barruelo de Santullán (Palència), en les mines del qual havia treballat. De tradició socialista i sindical va ser el 1r President de l’Agrupació Local del PSOE a la nostra ciutat i l’ànima de la UGT. Durant la guerra va presidir la Cooperativa de Productors i el Comité de Control de la CSM quan esta es va convertir en la principal fàbrica d’armes de la República.

Acabada la guerra va ser detingut i va estar 7 mesos en les tres presons que va haver-hi a Sagunt. La seua esposa Julia i ell van trobar un mètode per a comunicar-se per escrit: en el cabàs en el qual diàriament Julia li portava el menjar habiliten un amagatall en el qual ocultar paperets. De Julia no es conserva cap carta, però sí d’Ulpiano: més de 130. En elles transmet el gran amor que li professa, la preocupació pel que els poguera ocórrer, les condicions de la presò i, especialment, de la sort que li puguera correspondre després del Consell de Guerra al que és sotmés i en el qual se li condemna a mort. A partir d’eixe dia, tractarà d’obtindre una revisió de la seua condemna o l’informe favorable sobre la seua persona dels falangistes de la localitat.

Ulpiano va ser afusellat el 17 de novembre de 1939 a Paterna i el seu cos llançat a la Fossa 95 al costat de 45 republicans més. 84 anys després, la Fossa 95 ha sigut exhumada i els familiars estan a l’espera d’una possible identificació de les seues restes mitjançant l’anàlisi d’ADN.

Des d’Hongaresa hem realitzat una dramatúrgia de les més de 130 cartes conservades per a donar a conéixer esta història en forma de lectura dramatitzada.